Maria Antònia Font: "A ca nostra, cadascú va pel seu compte amb la llengua"

 

Maria Antònia Font és portaveu del sindicat STEI a les Illes Balears. És una de les impulsores del moviment Enllaçats per la llengua a les Illes. Ha intervingut a la conferència Els atacs contra la llengua en l’ensenyament.

 

Teniu la sensació que ens trobem en el punt més crític d’ençà que es va posar en marxa la immersió lingüística a les Illes?

Les Illes som el laboratori de la llei d’educació del PP (LOMCE), i José Ramón Bauzá pretén superar Wert amb el decret de tractament integral de llengües. Quan encara no hem assolit la igualtat plena amb el castellà, el govern balear fa passes legals i aplica mesures repressives per fer recular la presència del català a l’escola.

Al País Valencià la immersió mai no ha estat real. Hi ha milers de famílies a les quals se’ls nega el dret a escolaritzar els seus fills en català. És una situació més greu?

La consigna de Madrid és la mateixa per a tots els Països Catalans: Impedir la normalització de la llengua pròpia del territori a tots els àmbits i mantenir l’hegemonia de l’espanyol. No respectar ni valorar la diversitat lingüística, ni tampoc la identitària, la nacional o la cultural. Espanyolitzar-nos tan com puguin. I a més a més, fer-ho en nom de la llibertat  i del progrés. Que hi hagi “llibertat” per poder estudiar en espanyol i girar l’esquena a la llengua del país. Llibertat per no haver d’estudiar en català, en gallec o en èuscar.

Al Principat també arriben els atacs del PP i de C’s, que han recorregut la immersió al TC. Com gestionaríeu el cas dels nens que els seus pares vulguin que els eduquin en castellà a les escoles catalanes?

Els pares i mares, siguin d’on siguin i parlin la llengua que parlin, han de viure amb les normes vigents del lloc que han triat per viure. Ningú no es pot fer una legislació a mida dels seus interessos. A les Illes, els mestres i les direccions dels centres parlem amb els pares i mares i amb arguments pedagògics, els ajudam a fer-los veure les bondats del sistema i la coherència amb l’entorn, com a elements que ajudaran a créixer el seu fill o filla i a sentir-se integrat dins una comunitat que té voluntat acollidora, sense que això suposi perdre la seva pròpia identitat.

Hi ha unitat d’acció als Països Catalans en defensa de la llengua?

Malauradament, no. La FAES actua a tot l’estat de forma organitzada i unitària amb consignes clares. I nosaltres dins ca nostra cadascú pel seu compte. Amb la por que no ens acusin d’ingerència ens mantenen separats. Ells fan panespanyolisme dins ca nostra i nosaltres no hi podem fer pancatalisme? Potser ha arribat l’hora de dir tots alhora que som un sol poble i parlam català! I també és l’hora de crear estructures, lligams, accions, convenis, culturals, socials, polítics, cívics, etc, que siguin solidaris i ens mantinguin comunicats i units.

En una Catalunya independent, el català ha de ser l’única llengua oficial? 

Al meu entendre, en una Catalunya independent les úniques llengües oficials haurien de ser  les que són pròpies del territori, és a dir, el català i l’aranès. I es podria establir un període transitori perquè el castellà ho deixàs de ser.

 

Gemma Aguilera