Manel Plana: "Hi ha massa pagesos de sofà que viuen de la PAC"

Manel Plana, senador de CiU per Lleida i professor d’empresa a la Universitat de Lleida, imparteix avui laconferència Catalunya-Espanya-Europa. Agricultura i potencialitats econòmiques de Catalunya.

Com podria afectar al sector agroalimentari un possible boicot espanyol com a resposta al procés d’independència? 

El cava és el cas més recurrent. És un producte transformat amb un alt valor afegit i que té una certa perdurabilitat en el temps, i els productors, dins els escenaris de planificació, ja hi han comptabilitzat la possibilitat que vingui algun boicot per qualsevol tipus de raó, tot i que no tingui cap tipus de relació amb el seu món. Per tant, l’amenaça d’una possibilitat de boicot per part de consumidors de l’estat espanyol els ha fet fixar els seus objectius de venda en altres contrades.

En una Catalunya independent, quin paper tindria l’agricultura com a sector econòmic? Tenim possibilitats de convertir-nos en un gran clúster agroalimentari europeu?

S’està treballant més i millor en el sector vitivinícola i es fan accions de promoció i posicionament del nostre producte a nivell internacional. Com a consumidors hem de “fer una mica el francès”, això vol dir que si tenim producte de casa nostra, prioritzem-lo, siguem proactius, i si no hi ha vins de casa nostra en alguna botiga o en algun restaurant, demanem-los. Qui mana, en teoria, és el client.

Els contraris a la independència difonen l’amenaça que els pagesos catalans quedarien totalment exclosos d’ajudes europees perquè Catalunya quedaria expulsada de la Unió Europea. Aquesta qüestió preocupa els pagesos catalans?

Certament, l’amenaça va causar una certa inquietud, però si l’argument que tenen els contraris a l’autodeterminació és aquest, el de la por i el de les pèrdues, hi ha molts altres arguments que justifiquen que els pagesos catalans viurien millor amb un estat propi. Malauradament, quan hi ha la conferència sectorial d’agricultura a Brussel·les, tot i que Catalunya té competències exclusives en aquesta matèria, l’Estat espanyol ens les nega descaradament.

Són justes, les polítiques vinculades a la PAC?

Veient la proposta de la futura PAC i la reducció mínima del pressupost de la UE, es manté l’aposta estratègica. Però calen més polítiques vinculades a favor d’aquells que exerceixen l’activitat agrària de veritat i no als “pagesos de sofà”. Hi ha massa pagesos d’aquesta mena que viuen de la PAC. I aquesta és una de les mancances de la nova PAC, que no estableix qui pot ser considerat pagès actiu.

La Catalunya més rural s’enfronta a una despoblació prou accelerada? Calen ajudes i facilitats administratives, en aquest cas?

La gent del rere-país sempre hem cregut que cal que Catalunya sigui un país vertebrat territorialment i econòmicament. Però el projecte econòmic no és viable sense que una part important del valor afegit que es genera des de l’agroalimentació es reparteixi més acuradament, que, dins la cadena de valor dels productes agraris i ramaders, els productors hi tinguin una participació més important.

 

Gemma Aguilera