Jaume Font: "El nostre país s’ha fet a partir d’herois anònims"

El geògraf Jaume Font ha glossat la vida d’un heroi quotidià que va participar a la Guerra dels Segadors en el curs «Geografia i història: el cas de Joan Guàrdia, un pagès del segle XVII».

El pagès osonenc Joan de la Guàrdia va deixar testimoni de les seves vivències en un diari personal. Què en destaqueu, del personatge?

Joan de la Guàrdia era un prohom de la terra del segle XVII. Un pagès benestant, que va néixer a Torrellebreta. En temps de Joan de la Guàrdia el que realment importava era la casa pairal. La casa ho era tot. I era molt més important la casa que la vida de les persones concretes. De la lectura del seu diari personal es desprèn que en Joan tenia plenament assumits, com no podia ser d’una altra manera en aquella època, el seu paper de cap de casa i la seva funció social de prohom de la parròquia de Santa Maria de Corcó i de l’Esquirol.

També va ser testimoni dels abusos a la pagesia per part de l’exèrcit espanyol i del francès. Els pagesos van ser les principals víctimes?

La Catalunya d’aquella època era un país ingovernable, podrit per tota mena de dissensions internes. Europa vivia en un estat de guerra permanent, i era a Catalunya, terra fronterera, on es dirimia bona part del conflicte entre Espanya i França per l’hegemonia d’Europa. Foren anys i panys d’un constant anar i venir de tropes, regulars algunes vegades i incontrolades gairebé sempre, que feien tota mena de malvestats. Imagineu-vos tota la vida viscuda en el si d’una guerra que no respecta res i que només atia l’odi que passa de generació en generació. En Joan va participar activament en la Guerra dels Segadors perquè creia que aviat al país tornarien a regir els codis de sempre. Lluny d’això, li cremen la casa i li saquegen el poble diverses vegades.

Es va implicar en afers polítics més enllà de la guerra. Com va ser aquesta faceta de la seva vida?

En Joan participava activament en la vida de la comunitat local, a tots els  nivells. Era un home aferrat a la terra, que creia en els costums de la terra i que es guiava pels costums de la terra. Però el seu diari no dóna mai la sensació que en Joan atorgui gaire importància o transcendència al que fa, que avui seria considerat una heroïcitat. Més aviat sembla que fa sempre allò que li ‘toca fer’ o que li ‘cal fer’ en cada circumstància de la vida, com ara enterrar el fill mort prematurament a causa d’un tètanus fulminant o fer testament abans de baixar amb una partida de pagesos a defensar Barcelona.

Històricament s’ha menys-tingut el paper de la pagesia en la defensa del país? 

Absolutament. El nostre país s’ha fet a partir d’herois quotidians anònims com Joan de la Guàrdia. Un home capaç de conduir la terra i la casa pairal, de plorar amb dolor per la mort d’un fill i capaç també d’integrar-se en un escamot de pagesos per a defensar Barcelona. I el més rellevant és que va fer tot això amb la més absoluta naturalitat, sense esperar res a canvi. Una lliçó per a tots nosaltres, que amb la història massa sovint ens deixem enlluernar per focs d’encenalls.

Gemma Aguilera